Lluitar contra la llei de la gravetat (Un amor entre dos mundos)

UN AMOR ENTRE DOS MUNDOS

(Crítica en català)

Títol original: Upside Down

Any: 2012

País: Estats Units

Director: Juan Diego Solanas

Guionista: Juan Diego Solanas

Repartiment: Kirsten Dunst, Jim Sturgess,  Timothy Spall, John Maclaren, Agnieshka Wnorowska i Neil Napier.

Storyline:  Un noi s’enamora d’una noia que viu en un món invertit amb la seva propia gravetat, directament a sobre del seu planeta, però fora del seu abast.

Les pel·lícules romàntiques han canviat. Avui en dia no es porten les histories d’amor convencionals, s’ha d’afegir una mica de fantasia o de ciència ficció per salpimentar la cinta. En aquesta ocasió ens trobem amb dos enamorats que no toquen gaire de peus a terra, en el sentit més literal de l’expressió.

El Romeu y la Julieta del film viuen en dos mons diferents (segueixo parlant de forma literal). Són uns planetes molt propers, tant que es pot veure els habitants de l’altre món, però les seves gravetats són oposades així que des d’un planeta sembla que els de l’altre estiguin “cap per avall”.

Tot plegat és un sense sentit que faria ballar el cap del pobre Issac Newton però que serveix  per dotar la historia d’amor d’una gran grandiloqüència i bellesa. Si traguéssim aquesta ambientació eclèctica i sorprenent, tot i que una mica marejant, la historia que seria bastant insípida i molt tòpica però amb ella tot adquireix solemnitat.

Un dels enamorats (Jim Sturgess) viu al món d’abaix, on tot és pobresa i desolació i qui ocupa el seu cor és una afortunada habitant del ric món d’adalt (Kirsten Dunst). Els dos amants hauran de lluitar contra les diferencies socials i econòmiques que els separen però, molt especialment, amb el fet que la gravetat els empeny en direccions oposades. Així doncs, Kristen Dunst, que ja havia besat a un noi que estava cap per avall a Spiderman (2002), ho tornarà  a fer però per motius diferents.

Cal dir que visualment és impecable, brillant i magnètica. Sense cap mena de dubte és capaç de deixar-nos amb la boca oberta però és una llàstima que la forma superi el contingut tot i que el resultat final sigui prou entretingut.

Escrit per Elena Zafra

TRAILER

Publicat a El diari del Vallès