Cert però increïble (El impostor)

EL IMPOSTORel_impostor_cartel

(Crítica en català)

Títol original: The imposter

Any: 2012

País: Regne Unit

Director:  Bart Layton

Repartiment: Adam O’Brian , Anna Ruben, Cathy Dresbac i Alan Teichman.

Storyline:  Documental sobre un noi que es va fer passar per un nen nord-americà desaparegut tot i no assemblar-s’hi gens.

Un nen estadounidenc de 13 anys desapareix. Tres anys més tard, un noi d’un centre de menors espanyol afirma ser el desaparegut texà. Però aquest no només ha fet els canvis propis de l’adolescència: el seu color d’ulls i de cabell són diferents, parla amb accent francès i sembla tenir uns vint i pocs anys.  Tot  sembla indicar que ens trobem davant d’un impostor però la família l’acull a casa seva i no qüestiona la seva identitat.

Sense cap mena de dubte, si un guionista escrivís això la gent se’n riuria per considerar-ho inverosímil i absurd.  Però, i si resulta que és una historia real? El impostor  és un documental  totalment sui generis que incorpora elements molt cinematogràfics a una història que semblaria totalment increïble si no fos perquè és real.

impostor03a

La cinta barreja entrevistes amb els implicats, inclòs l’enigmàtic impostor, vídeos d’arxiu i familiars i recreacions. Aquestes darreres treuen una mica de credibilitat al producte final però, tot i això, el resultat és fantàstic. La manca de verosimiltut de la historia desafia a l’espectador, que ha de lluitar contra el seu sentit comú per creure que és un documental verídic i no un mockumentary.

No ens trobem davant d’un exercici de periodisme pur i dur. De fet, tot i que els fets estan contrastats i compta amb fons de primera ma, el propi reportatge es recrea en la manca de credibilitat dels esdeveniments  instigats per l’impostor. És una obra molt cinematogràfica i s’hi podrien identificar, fins i tot ,“girs de guió” si no fos perquè parla de fets que realment van succeir. És cert que cau en el sensacionalisme en alguns moments però Bart Layton és capaç de dirigir amb mestria aquest documental que, sorprenentment, té molt en comú amb els thrillers cinematogràfics.

Escrit per Elena Zafra

TRAILER

Publicat a El diari del Vallès

Acerca de lnazs

Periodista acabada de salir del horno, lista para comerse el mundo... espera, mala metáfora... si acabo de salir del horno sugiere más que se me vayan a comer a mí... ¡glups!

Publicado el 20 mayo, 2013 en Cine y etiquetado en , , , , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: